Menu:

Entrades recents

Categories

1- Es Coll [5]
2- Ses Torres [0]
3- Cala Gamba [0]
4- Ciutat JardÝ [0]
5- Es Carnatge [0]
6- Malviure [2]
7- Corrupciˇ [2]

Enllaços

General

Sindicació

RSS 0.90
RSS 1.0
RSS 2.0
Atom 0.3



Maquetació:

Pau Genestra

QUAN EL SAVI APUNTA A LA LLUNA

tonimartorell | 19 Novembre, 2008 15:50

El final d'aquesta dita es: "l'idiota mira el dit".

Ja tenim gasoducte. Bé, gasoducte no encara, pero si el fet que ens menysprea com a ciutadans de Palma: la seva presencia en forma d'obres d'adaptació. El tub avança de forma amable per sota les aigües de la badia i sorgeix com el monstre del llac Ness a pocs metres dels nostres peus. S'alça més poderós que mai i ens diu amb el seu idioma de ferro buidat, de cuc metàl·lic, serp marina descontrolada, que ja és aquí i que ha vengut per quedar-se entre noltros, ens agradi o no, com un ocupa qualsevol. La gent des Coll, hem aguantat anys i anys a la seva padrina, fins que  va morir fa uns anys. Recordau-la. Una vella malsofrida, pudenta i renouera que umplia les nostres nits estiuenques de flaires inesborrables i músiques mai  prou a bastament bé catalogades.

Aquella vella Central Tòxica de Sant Joan de Déu, deixava anar gasos sofrosos que infestaven de químics tòxics els lleus de les criatures que jugaven al pati de l'escola que Emili Darder, Batle de Palma, va fer construir als anys trenta, poc abans de que la mort el trobés practicant l'ofici de demòcrata republicà. Ofici, val dir-ho, que si no el més antic del mon, és, sens dubte, el més difícil. En aquell cas, un savi ja  apuntava a la lluna. El braç estirat, enlairat, mostrava el satèl·lit blanc. Ens volia fer veure les rues, els cràters, el mar de la tranquilitat... El poble començava a mirar-se'l pels peus. Es fixava en les sabates, els calçons, la camisa, la cara, el braç i, finalment, el dit.
I això era tot, com si no hi hagués res més. Com si la distancia feu que la lluna fos inabastable, tan impossible com llunyana. Avui, sembla ser mes a prop. Cada dia que passa la veiem més gran, més poderosa. Sabem la importància que té sobre les forces de la mar, sobre el creixement dels arbres, sobre l'humor i la voluntat dels homes, fins i tot dels més descreguts. No ho sembla, però la lluna és la mateixa de sempre.

Avui, a la vora de la mar, hi ha un home assegut sobre una penya que guaita senyora sobre l'escuma de les ones.

L'home mira a l'infinit amb una mirada trista, com si es perdés a la llunyanía. Quan uns altres homes passen per devora ell, un dels vianants s'atura i el mira. S'hi acosta i li demana:

-Qué mirau, bon home ?

-El que arribarà des d'Eivissa, per sota la mar.

-No veig res...

-Es una serp gegantina, digué l'home allargant el braç, assenyalant el bell mig de la badia. Quan arribi semblarà profitosa. Vendrà preparada, programada per ajudar-ens a viure millor. Sempre que estigui tranquila i contenta, no li hem de tenir por. És quan algú la punyi que pot enrabiar-se i fer-nos veure tot lo perillosa que pot ser. No ho sap ningú, i és impossible saber quan pot donar-se el cas...

Quan l'home va girar la cara per veure quí li parlava, veié, amb molta pena, que el nouvingut, el curiós, el demanador, li mirava embadalit el dit.

 

Categoria: 1- Es Coll. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comentaris

Publica el teu comentari